1. |
Sentint-nos a prop
02:59
|
|||
|
Travesse grans núvols de cendra gris
per veure aparèixer la claror.
M'endinse a l'espai al més fons de mi
allà on habita el meu cor.
Per buscar raons per alçar el cap,
per trobar una roca ferma
i agafar-me amb força enmig de la tempesta i sortir.
Allà on el sol es pon
entre turons i valls,
allà on som tu i jo
caminant entre el blat
agafats de la mà
sentint-nos a prop.
Captiu d'un silenci que esquerda l'encís
de nits solitàries d'estiu.
L'aroma que es filtra entre els clivells
de finestres que em costen obrir,
duu rumor de mar, de pi escalfat,
de rosella florida i tendra,
de saó de camp llaurat
pel pas de siluetes que es dibuixaran.
Allà on el sol es pon
entre turons i valls,
allà on som tu i jo
caminant entre el blat
agafats de la mà
sentint-nos a prop.
|
||||
2. |
Ulls de mitja lluna
03:59
|
|||
|
Tanque els ulls per mirar l’horitzó infinit.
Pàgina en blanc per començar a esfullar sentits.
Rostre d’encís quan esclata el teu riure.
Rostre d’encís i acabes dibuixant,
ulls de mitja lluna, claror en la nit,
ulls de mitja lluna, aigua en el camí.
Entonem noves cançons, himnes pel demà.
Som bris d’herba tendres i nus en aquest desert
d’ombres i asfalt, rialla enmig del drama
Rostre d’encís i acabes dibuixant,
ulls de mitja lluna, claror en la nit,
ulls de mitja lluna, aigua en el camí.
Com ocells volem junts, enderroquem fronteres.
Com ocells volem junts i acabem dibuixant,
ulls de mitja lluna, claror en la nit
ulls de mitja lluna, aigua en el camí
|
||||
3. |
Caminem
03:50
|
|||
|
Caminem junts de nit
per indrets molt llunyans,
recerquem el mateix
un demà sense murs.
Recordem d’on venim
avancem amb la por als peus
podem sentir el fang
la gelor ens glaça la sang.
Respirem com trencats,
el somriure s’esborra
quan t'ha mort un germà, un company, una mare.
Caminem,recorrem la nit absorta.
Recerquem un demà farcit de calma.
Caminem…
Ombres nues recullen passes
per falcar la memòria.
Són les ànsies de retrobar-se
amb matins de calma sòbria.
Caminem,recorrem la nit absorta.
Recerquem un demà farcit de calma
Caminem...
Entramades, encoratjades
com la mata del jonc,
trobarem la drecera justa
i creuarem el pont.
Caminem,recorrem la nit absorta.
Recerquem un demà farcit de calma
Caminem
|
||||
4. |
||||
|
Allà enmig de la ciutat
on hi costa arribar,
hi ha un lloguet on floreix perfumada una flor
Un lloc secret i màgic
que dóna cabuda al vianant
ofegat pels somnis que no són ni seran realitat.
Sense trucar s'obrin les portes,
ets convidat a passar,
a la bodegueta dels somriures
res es ven, tot és donar.
I la gent a mida que va entrant
es treu la màscara i es despulla
i seu al primer lloc buit,
sempre hi ha algú per conversar.
Deixant el cap a la perxa,
a la bodegueta sols hi cap cor,
un oasi humit i verd
en aquestos temps de sequera.
I l'ambient respira calma,
essència de llima i timó,
tothom balla, riu i plora
no hi ha cap que es senta sol.
Sense trucar s'obrin les portes
ets convidat a passar,
a la bodegueta dels somriures
res es ven, tot es donar.
|
||||
5. |
Voldria
04:35
|
|||
|
Voldria ser la necessitat que busques,
voldria ser el desig perdut per l'horitzó,
voldria escriure coses boniques, flors,
rialles, colors, cartes d'amor.
Voldria veure en el futur un verd intens,
i que la gent cridara ben fort, sense por.
Veure en un riu milers de reflexos, blaus,
estels ben lluents i un cel ben clar.
Que no gaudiren sempre els mateixos, porcs
que patiren d'allò del que han segut botxins.
Que la veritat fora la bandera del món,
la llibertat un bé comú.
Voldria creure que la justícia no té un preu,
i que la gent mira més enllà del seu melic.
Voldria sempre trobar paraules claus
per arribar a ser entès.
Que es rovellaren totes les eines de mort,
que la paraula valgués més que el canó,
Que la veritat fora la bandera del món
la llibertat un bé comú.
|
||||
6. |
Efecte 15D
04:07
|
|||
|
Com dues gotes d’aigua
del reixiu més pur de cada matí
lliscàvem per les branques més tendres
per fondre’ns en un gran riu.
Un gran riu
fet de gotes de mar,
que cauen com jo
Per tornar-se a enlairar.
Cau la nit sense lluna,
i jo buit de forces per menejar mars
entropesse amb l’ombra fosca
de l’absència que has deixat.
Que has deixat.
I és que t’he tingut tant
que costa trobar camí
per veure un demà.
Un demà
ple de llunes i estels
que contarem un a un
per fer temps.
|
||||
7. |
Minyona morena
03:15
|
|||
|
Desperta o prenda graciosa
i escolta la mia llamenta
que mentre tu dormis contenta
Jo pas la mia vida afanosa
Per ésser tu així graciosa
escolta qui te vol bé
que fins a la gent del carrer
per a mi, resta torbada
|
||||
8. |
El barri
04:42
|
|||
|
Torne als carrers on bateguen histories passades,
petjades d’uns temps de somriures i genolls pelats,
i les mirades que un dia vaig deixar
ara em vigilen quan veuen passar
a aquest xiquet que la vida ja ha fet gran.
Les meues passes recorren voreres alçades,
persianes de fusta que pengen sobre els finestrals,
l’entrada a l’escola en horari marcat
i aquells tres vells arbres on feiem palaus,
l’olor a ginesta i al cel el mateix blau.
I recorde velles amb els davantals,
gossos que borden i cadires d’espart.
Me'n adone dels temps com han anat passant
i respire l’aroma de la flor dels anys.
Quan cau la nit, fanals grocs enlluernen façanes
i els balcons per on s’escapa l’olor del sopar.
En el silenci I la tranquil·litat, els gats miolen asseguts als portals
i un home beu a la font on solia jugar.
Tornada
Em pose trist quan arriba la meua partida
i torne on el vent ha volgut que vaja a parar.
Amb ulls humits, d’entre l’obscuritat
una silueta es dibuixa distant,
la d'un xiquet amb somriures i genolls pelats.
I recorde velles amb els davantals,
gossos que borden i cadires d’espart.
Me'n adone dels temps com han anat passant
i respire l’aroma de la flor dels anys.
|
||||
9. |
Gravetat 0
04:56
|
|||
|
Somnie despert, em costa trobar son,
i em deixe endur surant pel vent que ve del nord.
Sent el fred, que m’entumeix el cos,
i note com s’apropa un canvi d’estació.
Veig el calaix ple records, antigues cartes, velles cançons,
lleve amb la mà la pols.
I em sent perdut al meu malson, passatemps sense cap solució.
I vaig per baix de la raó, sense frens i amb cap direcció.
Peguem el pas cap al final d’aquesta història que havíem dibuixat.
I ara sent la tremolor, la impotència de no saber com.
Carregaré amb la tristor, amb l’amarga sensació
d’haver perdut l’últim tren que sortia d’aquesta estació.
Voldria ser en qualsevol lloc on el pes de la gravetat
em deixés alçar el cap per poder mirar davant.
I no veure’t.
I no veure’t.
|
||||
10. |
Sent
05:46
|
|||
|
Sent la vida passar, la gent als carrers.
Sent el caliu del foc, la lluna de la nit.
Crec que tot açò respira el mateix aire pur.
Sent que al mateix temps som un fràgil vers finit,
un lleu moviment d’estrelles en un punt,
fils de realitat ens mouen baix un fosc mirall.
|
||||
Batà Alcoi, Spain
Batà som un trio d'Alcoi i Xirivella que fem de les nostres emocions cançons per compartir. Amb senzillesa, harmonies i
detalls vestim l'Intermareal, el nostre segon treball musical.
Contractació 669963198
... more
If you like Batà, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
